Besllums per arracades

Viurem separats de vegades, de vegades ens vorem. Serem de sobte com el riu que es troba llun i al mateix temps es troba tocant la mar amb els dits... Dient: -tenim molt de que parlar- (mogent els ditets de riu acariçiant els ditets marins).
Al prinçipi i a la fi som aixi, botjos, nets i plens de brosa i de terra, amb la olor a fum i a salitre a la pell, imperfectes per sort...
A mi m ' agrada cuan te mire i me vas trencant el ferro del pit, la pols del cap, els anys amb un cop de llum com un destral. Cuan veig les meus arrels mirant baix de la terra, cuan veig en els teus ulls que el sostre es el espai, cuan senc vertiginosament que no som nens, que el temps va parlar molt amb tu i tu el vas escoltar i el vas creure, i en aquell moment va putjar a la teua esquena. Ara ens trobem, a aquest moment d ' aquest camí, per a oblidaro tot, qui sap si te un motiu, qui sap si per a creixer "a l'anvers", qui sap si per aprendre a ser xiquets, qui sap si per a naixer, qui sap que no sap res...