A ocells d'ara

Tornes... A ocells d ' ara, tornes com si res, com si no t' hagues ficat la terra el pols damunt... Tornes com una estrel.la antiga d'un planeta perdut, com una estrel.la de tomell i neu, com qui mai s'anat... Tornets polseguera, ona d'arena, com l'esperit de Dahia travesant l'estret desert que ens separaba... Dir que tornes sempre será un risc, el risc de creure altra vegada, el risc que baixa per el pit cremant la por, la por que no te espill, que no te fulles, por de fulles grogues i de barques soterrades baix la nit que dura masa...
Ia no te espere cuan em dius que tornes, encara que em tremole tot el cos i em mou un riu a dins, profon, just al costat de l'anima que et vol.